L'autora

Gemma Pasqual va nèixer a Almonies en 1967, deixa la professió de comptable per dedicar-se plemament a l'escritura.

Des que inicia la trajectòria literària, l'any 1998, ha produït una obra per a nois i noies on destaquen el compromís social, els temes d'actualitat i els problemes quotidians dels joves, sempre des d'una perspectiva pedagògica i amb abundants referències literàries i cinematogràfiques. Publica, entre d'altres, Marina (2001), Et recorde, Amanda (2002) i L'últim vaixell (2004), guardonats tots ells amb el Premi Samaruc de literatura infantil i juvenil. Continua amb Quan deixàvem de ser infants, Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria (2005), La mosca, assetjament a les aules (2008), Premi Benvingut Oliver,Llàgrimes sobre Bagdad (2008), Premi Barcanova, La relativitat d'Anomenar-se Albert (2009), Premi Mallorca, El caçador de paraules (2011), Endevina qui (2012), Barça ou barzakh! (2012), Xènia, tens un WhatsApp (2014), La rosa de paper (2014), Premi Samaruc de literatura infantil i Xènia, #KeepCalm i fes un tuit (2015), entre altres.

Des de 2013 és vicepresidenta al País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Des de 2015 és vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià.